Pàgines

dilluns, 8 de febrer del 2010

Blanc



                               Si dic mut
                               es desvetllen les hores discretes.

                               Amb dit agut
                               les paraules dins de les paraules
                               amb vestits estrets
                                                          i la veu diserta.
                               Més enllà del vers, la creació inerta.

Fotografia: Porto (2009)    

6 comentaris:

Joana ha dit...

Impol.lut. Immaculat.
Un post gran!
MOlts records Elisenda!

fanal blau ha dit...

Impressionant!
Tornaré a llegir-lo, segur. Seguríssim!

Elisenda ha dit...

MJ, sento de fons la veu de la saviesa. El blanc és el reflex de la saturació de colors, res semblant a la neutralitat, però és blanc i és lícit que ho sigui. El blanc, mentre és blanc, també m’agrada. Moltes gràcies i una abraçada!

Joana, moltes gràcies! :). Records per a tu també!

Fanal blau, sempre que vulguis! A disposar :). Moltes gràcies!

Elfreelang ha dit...

Què dir-te? muda, inerta la veu i les paraules quietes...m'he quedat en blanc, in albis....

Carme Rosanas ha dit...

Un bon poema que permet a cada lector trobar-s'hi en un punt o altre, d'una maner a o altra.

Té raó la Joana. A mi em sortia simplement "net" ella ho ha expressat millor que jo.

M'ha agradat llegir-te, Elisenda.

Ara vaig cap al conte de 365...

Elisenda ha dit...

Elvira i Carme, gràcies!