Pàgines

dilluns, 15 de febrer de 2010

Les coses primerenques


Sense ordre ni concert, els números totals també existeixen. Més enllà de l’adjacència i l’ordinarietat, en l’harmonia més naturista, la unitat hauria de ser la substància primerenca i l’u, el número categorial. El teixit de la integritat sempre és un -i de vegades és aquest- perquè l’equilibri dels seus estrips respon a la quasi perfecció de l’oracle. I non semper Saturnalia erunt*, però avui tocava.
*No sempre serà temps de Saturnals.

6 comentaris:

novesflors ha dit...

Resulta agradable qualsevol referència a atmetllers, els pense florits, mentre el fred se'ns ha escolat a dintre i la neu també m'és a la ment.

fanal blau ha dit...

jo ja he vist alguna flor que treu el nas...
l'esclat és tan ràpit...
bon vespre!

Elvira FR ha dit...

L'u és l'unitari, el tot i el res...no sempre és temps de saturnals...entre la pluja albiro un pètal

Joana ha dit...

El tot no fa la cosa, però cada part en si mateixa forma el tot.
Les flors no fan l'arbre ni el fruit però són una part del tot, de l'arbre fruiter :)
Bon vespre Elisenda.
(m'agrada llegir-te però a vegades se'm fa difícil seguir-te )

Carme ha dit...

Comencen a esclatar per casa, tímidament.

Jesús M. Tibau ha dit...

oh, els ametllers flortis, quin regal