Sense ordre ni concert, els números totals també existeixen. Més enllà de l’adjacència i l’ordinarietat, en l’harmonia més naturista, la unitat hauria de ser la substància primerenca i l’u, el número categorial. El teixit de la integritat sempre és un -i de vegades és aquest- perquè l’equilibri dels seus estrips respon a la quasi perfecció de l’oracle. I non semper Saturnalia erunt*, però avui tocava.
*No sempre serà temps de Saturnals.
Entrades
6 comentaris:
Resulta agradable qualsevol referència a atmetllers, els pense florits, mentre el fred se'ns ha escolat a dintre i la neu també m'és a la ment.
jo ja he vist alguna flor que treu el nas...
l'esclat és tan ràpit...
bon vespre!
L'u és l'unitari, el tot i el res...no sempre és temps de saturnals...entre la pluja albiro un pètal
El tot no fa la cosa, però cada part en si mateixa forma el tot.
Les flors no fan l'arbre ni el fruit però són una part del tot, de l'arbre fruiter :)
Bon vespre Elisenda.
(m'agrada llegir-te però a vegades se'm fa difícil seguir-te )
Comencen a esclatar per casa, tímidament.
oh, els ametllers flortis, quin regal
Publica un comentari a l'entrada