Carrer Valldonzella

Diré ulls de poeta d’octubre a març ara que ja fa massa nits que se’m fan les tantes. ‘Navegues sempre entre arts i fumes massa’. Passaré d’esquitllentes amb el posat greu i el tacte agut i el pes humit de suspicàcia. En la decència que he perdut i que no vull que em faci falta. Ni poc, ni massa, ni comerç just. Perquè mai cap llibre no es llegeix prou a poc a poc, ni cap paraula no es diu amb prou traça. Voldré perdre’m entre tanta (i tanta) modernitat urbana, amb cara de poema bo i deutor dels mots que em fumaré amb paper de pàgina. En ciutats de rima assonant amb carrers d’anarquia sil·làbica. Després, llibres-de-metro i llibres-de-casa.

Les coses primerenques

Sense ordre ni concert, els números totals també existeixen. Més enllà de l’adjacència i l’ordinarietat, en l’harmonia més naturista, la unitat hauria de ser la substància primerenca i l’u, el número categorial. El teixit de la integritat sempre és un -i de vegades és aquest- perquè l’equilibri dels seus estrips respon a la quasi perfecció de l’oracle. I non semper Saturnalia erunt*, però avui tocava.

*No sempre serà temps de Saturnals.

Crònica de l’eternitat efímera

res no dura per sempre tot i que en el fons sempre he cregut (en els reis) que sí i el pretèrit indefinit porta implícit que als X(x2) anys encara em casi amb aquest principi de reinvenció constant amb arguments d’estar per casa però sense tenir casa el 2009 fa massa temps que va començar amb llibretes de tapa tova i això que els nombres senars m’agraden és un ofici de risc escriure contes de fantasmes i també dir sí aquest és EL llibre 2009 és un plural sense desinència que ha trencat moltes masses? normes perquè al juliol va(ig) llogar un fragment de món de temps d’espai de mi mateix per recordar-te en versió metàfora a Barcelona els racons són menys efímers més Raval(s) i tan oblics com l’oratge que ens posem per jersei o per corbata perquè encara està tot per dir però l’any diu que encantat que ha gaudit de la vetllada però que ja marxa i al gener no deixaré de fumar(?) ni passaré a les llibretes de tapa dura i encara menys deixaré de trencar normes casolanes. Al 2010 escriuré comes.