Pàgines

dissabte, 20 de març de 2010

Carrer Valldonzella


Diré ulls de poeta d’octubre a març ara que ja fa massa nits que se’m fan les tantes. ‘Navegues sempre entre arts i fumes massa’. Passaré d’esquitllentes amb el posat greu i el tacte agut i el pes humit de suspicàcia. En la decència que he perdut i que no vull que em faci falta. Ni poc, ni massa, ni comerç just. Perquè mai cap llibre no es llegeix prou a poc a poc, ni cap paraula no es diu amb prou traça. Voldré perdre’m entre tanta (i tanta) modernitat urbana, amb cara de poema bo i deutor dels mots que em fumaré amb paper de pàgina. En ciutats de rima assonant amb carrers d’anarquia sil·làbica. Després, llibres-de-metro i llibres-de-casa.

10 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Intueixo que "literaturitzes" algun retall de realitat teva i a fe que et surt poesia i literatura....impressionants mots ciutats de rima assonant i carrers d'anarquia síl·làbica!!!

Carme ha dit...

Doncs sí poesia, com diu l'Elvira! un text molt bo.

novesflors ha dit...

Sí, els teus textos són dels que sempre paga la pena llegir.

Jordi Cirach ha dit...

Molt bo! Un text genial!

Una forta abraçada! Per cert, m'he adherit aquest blog. Desitjo que també t'interessi el meu, una abraçada!

L'imperdible de ℓ'Àηimα

>Jordi Cirach

Manu ha dit...

m'agrada la diferència literatura de metro i leteratura de casa!


p.d. m'agradaria veure't amb la camisa grisa!!

Anònim ha dit...

Realment m'agraden els teus textos.
Possiblement no els acabi d'entendre, però m'agrada com jugues amb les paraules.

Un petó


Att: Georgina

Ramon ha dit...

Quan llegeixes un text, i sents una melodia que l'acompanya, senyal que el que estàs llegint et té atrapat. Melodia, musicalitat en les frases,...
"Perquè mai cap llibre no es llegeix prou a poc a poc, ni cap paraula no es diu amb prou traça" és una veritat contundent; i em recorda algun vers d'ahir al vespre.
No cal destacar cap frase, perquè seria injust vers la resta.

I finalment, has pensat el bé social que fan les lectures-de-metro al teu entorn? Per molts, una "violació" a la intimitat del lector. Jo preferixo pensar en la companyia que pot arribar a donar al tímid veí que llegeix de reüll, dissimulant. I, qui sap, potser acabarà comprant-se'l.

Com sempre, felicitats.

Elisenda ha dit...

Gràcies! :)

L'imperdible de ℓ'Àηimα ha dit...

Encara em passo per tornar a llegir el text!

Salutacions, i feliç pasqua.

>Jordi Cirach

PeP ha dit...

Chapeau!