[John Cage, in memoriam]
Poema temperamental per a mil veus a intervals aleatoris
Les paraules ens pertanyen
redimeixen l’entreacte.
Ineludible
evidència
inexacta.
El mitjó
Fa 2 hores
dilluns, 25 de gener del 2010
L'anarquia del silenci
Les paraules ens pertanyen
redimeixen l’entreacte.
Ineludible
evidència
inexacta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
4 comentaris:
les paraules se'ns escapen
fugen a l'entreacte
impassible
inconsciència
en eterna pausa
saltant pel pentagrama
No et sap greu que t'afegeixi mots oi?
Tot el contrari, Elvira! Amb quina velocitat me li has girat la truita, :).
vaia jeta el cage aquet!
4.33...
menys pensar i més tocar!
Manu, si en el fons tots voldríem ser com ell! És art experimental i conceptual, i aquesta és l’olor que fa. Sóc una fervent defensora del corrent, però el teu art sonor és al mateix nivell. Tots hi són, de fet; perquè qui, més enllà de l'artista, pot decidir? :).
p.s: i l'obra sonora d'en Cage sona, i molt. I és tant o més trencadora que 4.33. Acosta-t'hi, podries sorprendre't!
Publica un comentari a l'entrada