Pàgines

dilluns, 18 d’octubre de 2010

Apologia del silenci

M’he de posar a escriure
perquè m’estic escrivint a sobre.
Jaume Cabré, L’Avenç 358

Diré que la set se’m beu descalça, que la lira invoca -creu- allà on el vers es pensa i se suscita inabastable. Que el dir sofista abstreu, que l’instint purista m’erosiona, que m’embrolla el dir incident, que tanta tranquil·litat m’angoixa. Diré amb el son tossut que m’estalonen les paraules, que al poeta mesurat li escau nua la corbata; llegiré tots els orgulls en clau de subtilesa sacra. Que les hores de fulletó són octubre a petita escala, simfonia d’imminència al pentagrama, pura Febus esbossada.

Fotografia: John Baldessari, I will not make any more boring art

6 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

I also will not make any more boring art!
magnífic Baldessari!

on el vers es pensa i se suscita inabastable, just l'idíl·lic lloc de trobada..

Elvira FR ha dit...

Buf! t'has fet esperar....el silenci parla amb una proposta agosarada I will not make any boring art too!

novesflors ha dit...

Els teus escrits sempre em deixen sense paraules. Se't trobava a faltar.

Helena R ha dit...

Hola Elisenda,

acabo de descobrir el teu blog. Tot i que s'intuïa, no sabia que eres una artista tan gran.

Moltes felicitats i endavant!

Una abraçada,

Helena ex-moni

MJ ha dit...

Senzillament meravellós, és música en paraules de cap a peus.
La música del silenci que parla.

Elisenda ha dit...

Mil gràcies! De debò, :).