Pàgines

divendres, 25 de juny de 2010

Tableaux (parisiens)

Doppelgänger.
    
Reclamaré l’infern per a l’home-déu més enllà de la quarta pàgina i capturaré l’udol en la deïtat llibresca de la instantània. A la plaça dels artistes, em sotmetré al vertigen dels suburbis de les paraules. Tots els jardins de (totes) les delícies s’encavalquen i es versen per estripar-ne l’assaig i aplaudir-ne l’oracle-i la veu, de tan exacta, que es beu la dansa dels immòbils i l’acata. L’acata al purgatori irònic i grotesc de la ciutat mare, a les cavernes de plata, als interlunis efervescents de volta i mitja i d’encara gràcies. En l’estol de negacions etèries i complicitats anàlogues. A la manera de Baudelaire, nines que lloguen felicitats adormides de sotamàniga, poetes d’harmòniques roents i d’embocadura agredolça cada set octaves, la plaça de ganyota concurrent i fesomia inefable. Desplaçaré el centre de la meva òrbita natal als Paradisos artificials de gel i de marbre-i després portaré el gest intoxicat d’humor, i la mateixa harmònica dels poetes de l’oracle. Colliré totes les flors del mal de la París estipulada. I doppelgänger.

3 comentaris:

novesflors ha dit...

Uf, quant de temps des que vaig llegir "Paradisos artificials" i "Les flors del mal"... Potser ho hauria de rellegir. Segurament, sí.

Elvira FR ha dit...

si em permets pots afegir-ne algun vaixell embriac ancorat en un cementiri marí...

Fidel Badia ha dit...

estic gratament sorprés.Em sembla k em faig fan de pensaments significants. un petonàs