Pàgines

diumenge, 6 de juny de 2010

Elogi dels sentits

Diuen que L.F. tenia un negre literari, sageta de foc, el negre més negre d’entre els negres. Una ombra, mitja ànima, un fantasma. Que moria cada dia una mica més si es delia una mica massa, s’obsedia una mica menys, escrivia una mica d’esma. Però el sexe del poema es diu i no s’acaba. Com quan descobríem què eren els cossos nus sense saber què era la nuesa, sucre i eternitat, cançó d’Èdip sans complexes. O com els divendres que són dimecres i els dimecres que són divendres. O viceversa. L’evidència també és negra. Que la set se’m sosté carnosa en el ple més recaragolant d’aquest idil·li de la innocència. I que els mots se’m moren a dins i jo visc en les coses*. I en els cossos negres de pupil·les negres amb mirades negres.

post scriptum: Èdip també era negre.

6 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Curioses i pregones paraules negres sobre la negritud del color negre i els negres literaris...la pena també és negra i la crisi , i la política... Josep Palau i Fabre un grandiós poeta! de vegades els diumenges són dilluns disfressats de diumenge!

Elisenda ha dit...

El negre, però, el negre és un color. El color dels cossos a la nit. Malgrat el que diguin i malgrat aquestes coses que diem negres. Elogi dels sentits i del negre, doncs.
I com el blanc*.

Que tinguis un bon avuiésdiumenge, Elvira! :)

[*és a la pàgina 20]

Joan Todó ha dit...

M'ha deixat amb la curiositat de qui era L.F. Només se m'acut León Felipe.
I, per cert, hi ha dijous que són un tros de dilluns...

Elisenda ha dit...

Ficció però no desengany. Encara he de decidir si afirmar una cosa així és glòria o desil·lusió. En tot cas, L.F. tan sols existeix dins del meu cap [no per mèrit propi i encara menys en exclusivitat]. Has llegit a en Sánchez Piñol? Doncs aquell seu personatge. Fa dies que em ronda una mica inconnexament pel cap.

Anònim ha dit...

Prefereixo morir més ràpid si és gaudint i obsedir-me amb l'esma de l'encant de la meva vida descobrint, a cada pas, una cosa nova ja sense tenir l'evidència de la meva ignorància. Aleshores passa de negre a blanc.
El blanc que destaca sobre el negre.
Seré cos negre de pupil·les negres i mirada negra però sempre creuré en l'altra mitja ànima -aquella que no és tant obscura i que destaca sobre aquesta evidència tant fosca fruit de la seva ignorània-(Perquè l'experiència m'ha ensenyat a mirar la part positiva de tot q esdevé llum sobre la obscuritat)
.

Elisenda ha dit...

Amén.

[Dit amb la sang glaçada, (i negra). Després de tot, els cossos negres (de pupil·les negres amb mirades negres) m’adeliten i m’atrapen. El negre no té connotacions negatives i la ignorància encara menys.
Bah.
Celebrem-los].