Pàgines

dimarts, 18 d’agost del 2009

Analogia

Seqüència muda de confessions premeditades, silencis vestits de secrets i mirades, dicció que desballesta, desbanca; dicció desbocada. Paraules al combat ja lliurades. Cúmul de moments inoportuns per fer aquella trucada, telèfon desconnectat quan és data assenyalada, excés de cartes per obrir sobre el prestatge. Simbiosi d’idees desordenades, sensacions per les quals voldria crear noves paraules. Pel·lícula muda i d’imatges estranyes. Instants en què la ploma és el meu únic llenguatge.


3 comentaris:

Mireia ha dit...

Si la ploma és l'únic llenguatge senyal que aviat hi haurà resultat, no?

Teresa ha dit...

Elisenda, per fi, ja a València, trec el cap pel teu bloc. Les meves "idees desordenades" tenen a veure amb la tornada a l'escola de demà. Il·lusió barrejada amb certa mandra... però guanya la il·lusió. Malament aniriem!! una abraçada, Teresa

Elisenda ha dit...

Tant de bo, Mireia...! Gràcies per la confiança! :)