Els peus nus i el rostre ardent, closos els ulls i aquesta sola imatge. La finestra oberta i l’olor de la calor que em desvetlla, que m’abraça, que si li parlo em contesta. El millor d’un tu, el tot d'un jo; l’acord més simple de cada so. El fugaç més etern, la veu més flamant, el seny i el batec per a cada gesta. Xiuxiueja l’oreig, perfuma els instants que basteixen el vespre. Els peus nus i els ulls tancats, però la mirada atenta. I l’hora distreta. Discreta. Avui és l’instant i tots dos ens busquem i no ens trobem mai i alhora ens trobem sempre. Els peus nus i el rostre humit i una nit de vetlla.
Fotografia: París, des de Notre Dame
Entrades
6 comentaris:
Precioses paraules per a un començament de l'estiu.
Ulls tancats i mirada atenta, una gran imatge! crec que j t'ho he dit, però m'encanta la teva prosa poètica. És com una cançó :)
una abraçada! a gaudir de l'estiu ^^
... les hores compartides, encara que sembli que s'hagin de dividir per dos, en el fons, es multipliquen per tantes xifres com somriures ...
... bon relat de detall ...
... petonets!
És molt fàcil enamorar-se dels detalls quan els descriuen les teves paraules :)
un bonic somni
Per a mi el que tu escrius és senzillament: música en paraules o paraules convertides en música que m'ajuden a evocar i recordar sensacions, vivències, experiencies, tota una vida en unes quantes ratlles
Publica un comentari a l'entrada