La meva vida és el poema que m’hauria agradat escriure.
Henry David Thoreau
Amb un whisky i una ploma, posarà fins i tot en dubte l’impost sobre el valor afegit de la distància. Paris c’est moi, c’est moi, i vol parlar i la veu li calla. M’estremeix la veu convulsa i aplaudeixo el parlar estrident de boca en boca, poupée, que vers i cos són un de sol en aquell El Caire. Des del poema em penso i en el poema em dic, garçon, quan la quinta dimensió de la musa s’instaura. Que jo sóc en les paraules i en les paraules em desfaig.
Bon sant Jordi!
5 comentaris:
Chapeau! que tinguis uns feliços i literaris dies de primavera!
Ara no puc veure el vídeo però tornaré.
Que passes un bon dia de sant Jordi.
No puc veure el vídeo!! La tecnologia és ben punyetera!
Aquest n'és l'enllaç, Mireia: http://www.youtube.com/watch?v=UyGsKmbntTU&feature=related . Que és el mateix que un sí pels mètodes rudimentaris, :D.
elisenda, gràcies per passar pel blog i per llegir-me.
una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada