[A propòsit de Tocatina (2009), música a l'escenari de J. Brossa i J.M. Mestres Quadreny, portada a l’escena catalana per Lluís Solà. Al Brossa Espai Escènic].
Frenètic. Evitem d’invertir l’ordre natural dels factors i s’altera el valor real del producte. Com més predictible, més fortuït n’és l’efecte i, a la llarga, ens recreem en allò suscitat per tal com era eludible. És frenètic el compàs de la corda brossiana. Si el quartet* imposa la llei del més feble, s’encavalquen els sons com posseïts d’una febre i la ferocitat se n’apodera.
Després de posar-nos un barret, sempre ens plouen els braços. El diàleg constant en la música aleatòria del binomi Brossa-Mestres alerta els sentits i els posa en consonància. L’estranger, l’estrany, sempre té l’última paraula i, davant del no-perill, l’expectació silenciosa també trenca les absències insonores. El silenci és la cadència suspensiva que sempre improvisa, però alea iacta non est, i l’eurítmia del silenci altera el soroll però equilibra les forces.
*El Brossa quartet de corda interpreta Tocatina a l’Espai Brossa.
Entrades
2 comentaris:
Parlar del silenci m'acosta a la música , a l'art, a les paraules no dites però intuïdes.El silenci és la força que permet endinsar-nos en l'altre jo, i imaginar-nos en un món nu però esperançador. El silenci és sempre un bon company si sabem entendre`l.
Venia a desitjar-te una bona entrada d'Any, ja que veig que no em segueixes les pistes del meu blog...
Fins aviat!
Blocaire invisible, el silenci en si mateix és un art de potència encantadora, sí. (I, sovint, parla més del que teníem previst).
Pel que fa a aquesta naturalesa invisible que emanes, no voldria ser una mala víctima! Però un cop llegit això, m’he posat la piles i em sembla que intueixo qui ets… (podria ser que la combinació d’aquest comentari i la teva última pista fos delatadora…? :D). Però diuen que la prudència és una virtut, així que esperaré la propera pista i... si es compleixen els requisits, donaré senyals de vida, promès! (Si no dono senyals de vida, és que vaig força desencaminada…). Això sí, posaria la mà al foc que ets una dona… (espero no cremar-me!). Però, ara per ara, prou elucubracions :). Estaré atenta. Molt bon any nou per a tu també!
Publica un comentari a l'entrada