Pàgines

dimarts, 8 de setembre de 2009

Pretèrit


Trontolla el record d’una vetllada seca
digna, insoluble, tendra;
torben les olors que evoquen nit inquieta
sonora, mera, plena.

Desvetlla la nostàlgia d’un delit de tempesta
el pensament del que deixàrem enrere.

4 comentaris:

Mireia ha dit...

Els pensaments que deixem enrere sempre ens marquen EL PRESENT, oi?

Elisenda ha dit...

Aquests, Mireia, i potser també els pensaments presents del que hem deixat enrere. Marquen i omplen de sentit aquest avui que, al cap i a la fi, és ple d'una nostàlgia delitosa. Pensaments que transformen el present en aquest 'PRESENT', i que fan de l'ara el detall més significant.

:)

Jesús M. Tibau ha dit...

que mirar enrere no ens faci perdre cap tren

Àngels ha dit...

quin record no trontolla?

les olors!
aquests aromes encisadors

... la nostàlgia

tal vegada volguéssim
uns records presents
certs moments perpetus
i la vida aturada d’un instant