Crec que em diràs que embull l'ombra de les paraules
per fer llums que de vegades són negres.
Biel Mesquida (1995)
Guarda’m al teu calaix d’artista i esbossa els dotze Olimps de la teva Tràcia. Profana el Verb prohibit, -el geni alat-, el dir abusiu d’estridència exacta. Sostinguda l’arbitrarietat, les interrogacions són infinites per l’idil·li que en deriva i l’orgull que les empara, i l’imminent -pel que té d’imminent- s’erigeix concret en l’artifici d’immensitat que el buit reclama. Qui té les respostes i on les amaga. Guarda’m al teu calaix d’artista i esborra la petja del crim perquè cap preludi no s’adiu al vel d’enginy que l’emmascara. De saber què té de trencador la c trencada. I de cagar dubtes i saber-se més encara.
7 comentaris:
Llegir-te -és visitar el paradís!
quin erotisme desbordant, la pèrdua de virginitat de la paraula exacta!
avui te truco
firmat: l'harmònica agredolça dels poetes de l'oracle
(és agredolça, però amb ç)
Visitar i llegir art en paraules... magnífic.
Sensacional! Fiques un món a dintre d'un punt.
Deliciós.
m'encanta quan et lleigeixo i em quedo amb la boca oberta....i després d'uns minuts deixant fluir l'aire decideixo compartir-ho... Elisenda, impresionant!
Teresa
Felicitats pel teu blog! Sóc Carles de Printcolor, impremta digital de llibres, i et volem regalar la impressió del llibre del teu blog gratis. T’interessaria? La nostra web és: www.printcolorweb.com i si tens algun dubte ens pots escriure a: info@printcolor.es
Publica un comentari a l'entrada