Pàgines

dissabte, 16 de gener del 2010

Passar pantalla

[A propòsit de l’exposició Petits editors, grans llibres, al FAD].

O, com dèiem al 2010, passar pàgina. Al llarg dels últims trenta anys, en el món de les grans editorials, la revolució de les idees i de les formes ha tendit generalment a anar al darrere, i en un moment en què l’excés de novetats i la llista inestable de best–sellers són el pa de cada dia, els bons auguris per a tota petita editorial són lluny de qualsevol percepció de realitat. Cada any, el dia de sant Jordi, es venen a Catalunya més de la meitat dels llibres que les editorials vendran al llarg de l’any. És, doncs, davant d’afirmacions com aquesta, que he(m) de començar a acceptar que a dia d’avui la lectura és un producte de consumisme, i no pas de consum. D’altra banda, la Història de l’impressor que no va enganxar prou bé les lletres i li van caure (Aldo Manuzio, editorial Narratives 0) és inquietant pel que té d’innovadorament arrelada i, si el llibre digital vol ser la nostra realitat moderna, caldrà no oblidar que l’editor no n’és només l’intèrpret, sinó també l’inquisidor conscient que la qualitat no ha estat mai una fita barata. En efecte, la creativitat i l’enginy també fan -i són- l’objecte. A l’editorial, la pobresa –qualitativa, s’entén- crea dependència perquè els seus padrins gestionen la informació a la valenta i n’ofeguen el poc que quedava de dignitat sobrevalorada.

En el món de la lectura, els valors els estableixen els textos però els diuen els llibres. En creuar-se el llibre i el lector, per atzar o per recerca, s’estableix una dialèctica que, inconscient quan és fluïda, es fa conscient tan bon punt a l’objecte se li activa la responsabilitat d’objectar i rebatre els arguments d’un lector afectat d’una sana reticència. També d’aquesta manera els llibres parlen, i puc ben assegurar que mai no hauria esdevingut víctima de la lectura si no hagués estat capaç d’escollir els meus primers llibres pels colors de la portada o, requisit aleshores gens menyspreable, pel gruix del llom o pel seu pes a sobre del palmell d’una mà confiada.

Amb l’adveniment del format digital, perdran vigència aquests mecanismes de formació de nous lectors –infants i adults- i s’apagarà un tipus de dialèctica que dóna sentit a la continuïtat. Davant d’aquesta nova realitat, tant sols la professionalitat de l’editor retrobarà els camins perduts del lector modern. L’editor és el professional que ensenya a parlar a la coberta i a callar a la solapa, és l’artífex que sap respondre a l’estilística amb estètica i l’actor que materialitza les incessants exigències d’un lector que, no només s’enamora de la lletra per la ploma que l’engendra, sinó també per l’enginy que la fa palpable. L’editor és, en definitiva, un professional de la seducció.

Si els auguris es compleixen, les llibreries es veuran condemnades a adoptar els colors del cementiri. Es corromprà la grandesa d’uns paradissos que, com més s’exhibeixen en dimensions, exuberància i gràcia, més captiven; però que, si conserven l’essència, és perquè no de tots els arbres en pengen totes les pomes amb què podríem pecar. És innegable que, amb el format digital, es multiplicaran les fonts de coneixement a l’abast del ciutadà amb recursos, però també ho és que el paper de l’editor serà imprescindible per conduir un nou lector exposat a la confusió del cosmos on regnen l’excés i la manca de trets diferencials. I, amb tot, espero que el dia en què -literalment- s’apaguin els llums del món, no se’ns apagui, de retruc, la cultura.

7 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Saps? jo crec que malgrat tot el llibre en paper seguirà existint...el goig de passar els fulls, d'anotar-hi coses al marge ( ei que ho faig amb llapis)...els colors, el gruix, el tacte del llibre i fins i tot aquella olor característica dels llibres acabats de sortir....Serà una l'altra manera de llegir el llibre digital... Jo per exemple, i és un tema diferent però relacionat, encara que escric molt amb el teclat de l'ordinador, continuo tenint el plaer d'escriure a mà...i els reis de l'orient m'han dut una ploma...Bona reflexió Elisenda , la dialèctica lector-lectura seguirà tant si passem pantalla com si passem pàgina...

Ramon ha dit...

Doncs... és un tema que em genera molts dubtes, per desconeixement i per evolucionisme del producte. Fins i tot em plantejava de no contestar.
Estic d'acord amb l'Elvira sobre que el llibre (espero!) seguirà existint. I sobre la importància que té per als nous lectors la portada, el gruix, la lletra, els dibuixos!, les contraportades,...
Tinc la sensació que volen fer, amb els llibres, el mateix procés que la música (Disc,K7,CD,mp3...) intentant comprimir al màxim la informació, per comoditat i espai. La gran diferència és que un llibre no el pots disgregar amb capítols, perquè perd tot el sentit (tret dels reculls de poemes... i mira).
Si serveix per expandir la lectura, perfecte. Però jo crec que als qui els hi agrada la lectura i llegeixen per plaer i no per vergonya de dir que no han llegit ni "Milenium" ni "El Codi da Vinci" ni "Harry Potter", seguiran comprant llibres i no targetes de memòria.
Però evidentment, l'espai que t'ocupen els llibres (i espero que també ho apliquin a llibres de feina, apunts, ...) no es pot comparar amb el que et pot ocupar una pantalla tàctil de butxaca.
Per això crec que, com a concepte, no és un mal invent, sempre i quan sigui un complement i no un substitut del llibre en paper.
I, finalment, espero que la evolució dels e-books no sigui que el propi aparell t'acabi llegint el llibre, perquè sinó... acabarem necessitant les màquines per tot!

PeP ha dit...

Un llibre es insubstituilble!!!

Elisenda ha dit...

Elvira i Ramon, jo també posaria la mà al foc que el paper no desapareixerà mai -quin adverbi tan perillós!-; de fet, no diem el mateix amb un teclat o amb una ploma, oi, Elvira? :). Però potser sí que em preocupa una mica el lloc que pot arribar a ocupar el format digital… fet i fet, estic quasi bé convençuda (ergo amb bons arguments encara podria canviar d’opinió, és clar!) que el llibre digital no serà un creador de nous lectors... Crec que, als lectors que llegeixen per vergonya i no per plaer, els és/serà igual el format en què comencin a llegir… però actualment un llibre és una realitat única en format i qui sap si els efectes de la lectura de pantalles perdrien l’olor que els podria fer tornar... La dialèctica lector-lectura serà una altra i potser no per això deixarà d’existir, però fins quin punt no quedarà reduïda a lectors preexistents?
Bé, no neguem les virtuts del format digital, però em sembla que tots tres som una mica de la vella escola (ploma i llibreta)… Dit així, sembla que costi d’acceptar, oi? Gràcies a tots dos! :)


Pep dixit. Gràcies per la visita! :)

Estranger ha dit...

Si es consolida l´e-book ( i en això hi tindrà igual importància tant la tasca de les campanyes de marketing com l´acceptació del gran públic, que hi té molt a dir ), penso que aquest tendirà més a la venda de best-sellers, deixant al mercat del llibre tradicional la resta d´autors ( en el camp estrictament literari ). L´e-book pot ser una bona eina en molts altres àmbits, però en el de la literatura que definim de lectura plaent, no de consum, el paper penso que hi té molt a dir ( per no parlar del llibre fotogràfic, el conte infantil,el còmic, etc.), i que, a la llarga, els que acabaran definint la seva continuïtat només seran els futurs lectors que ja neixin en la cultura de l´e-book ( les generacions anteriors mantindrem el llibre tradicional, d´això n´estic segur ).

Apart de tot això, Borges, en les seves velleses, i cec, deia que, tot i no llegir, sentia la presència dels llibres al seu voltant. I aquestes coses s´aprenen quan un ha viscut molts anys rodejat de llibres.

Fa un cert temps que visito el teu blog ( de l´enllaç que té el Paraules i Mots ). Molt interessant.

Elisenda ha dit...

Estranger, tant de bo tinguis raó! Jo tampoc li veig un possible final al paper en el si dels lectors formats en aquesta tradició, i espero que se’n mantinguin les virtuts en la cultura del format digital... perquè els nous lectors tenen molt a dir, però un llibre també diu moltes coses. No coneixia la sàvia sentència de Borges, m’ha agradat! Potser ell també podria explicar-nos com parlen els llibres…

Moltíssimes gràcies per les teves paraules, i també per les visites! :)

p.s : i gràcies pel matís de la ‘literatura plaent’, ho tindré en compte pel proper cop!

Elisenda ha dit...

Això són paraules molt grans, MJ. Però allà fora la guerra està servida i, sovint, no és un joc amb fitxa per a algú en constant formació... [I, a més, potser és que encara em fa respecte trucar a segons quines portes...]. Moltíssimes gràcies per aquest vot de confiança, però; crec que me’l faig meu! :)