![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggztoGVp2Ai4uzD809IdiuOY7e-C9KWz6Rl9QJFLbxGigvcDbiic4Q21SVJAs_URubd46lIeKjwCtZlfxKn-jjvGKmazsHJTf8kqiQUPdIw1fu-n3XLCEQfOkfNAGk9DQ1YvGaUICtzQY/s400/temp%C3%AAte2.jpg)
Trontolla el record d’una vetllada seca
digna, insoluble, tendra;
torben les olors que evoquen nit inquieta
sonora, mera, plena.
Desvetlla la nostàlgia d’un delit de tempesta
el pensament del que deixàrem enrere.
digna, insoluble, tendra;
torben les olors que evoquen nit inquieta
sonora, mera, plena.
Desvetlla la nostàlgia d’un delit de tempesta
el pensament del que deixàrem enrere.
4 comentaris:
Els pensaments que deixem enrere sempre ens marquen EL PRESENT, oi?
Aquests, Mireia, i potser també els pensaments presents del que hem deixat enrere. Marquen i omplen de sentit aquest avui que, al cap i a la fi, és ple d'una nostàlgia delitosa. Pensaments que transformen el present en aquest 'PRESENT', i que fan de l'ara el detall més significant.
:)
que mirar enrere no ens faci perdre cap tren
quin record no trontolla?
les olors!
aquests aromes encisadors
... la nostàlgia
tal vegada volguéssim
uns records presents
certs moments perpetus
i la vida aturada d’un instant
Publica un comentari a l'entrada