Pàgines

dijous, 11 de juny del 2009

Equipatges

Viatger solitari. El temps que corre, el fluir que transcorre, l’amor que plora i el desig que fuig; el tu invisible, el jo encongint-se i l’escac i mat que l’humor fa al buit; el record de la pluja, el regust d’un somriure, i el sol que surt.
Amagat a la darrera vagoneta del tramvia dels meus dies, tot germina i desapareix al meu entorn. Els segons s’escolen agermanats amb el coratge de desafiar l'estrany, de creure en la grandesa dels petits detalls. Les hores floreixen i quan vull admirar-les el temps ja me’n parla en passat. L’infant té un dolç somni i quan vull escoltar-lo ja s’ha fet gran. La vagoneta no avança i, per contra, el meu dia és pres de l’ “anar tirant”.
Bitllet d’anada. El temps que corre, el fluir que transcorre, l’amor que consola i el desig que és foc; el tu alible, el jo sargint-se i el rei que escolta del mar la remor; el soroll de la pluja, el gust d’un somriure i el tot que es compon.
Motor en marxa. I també un company de viatge. La paraula, en la mirada. I un llibre com a equipatge.

3 comentaris:

novesflors ha dit...

Veritablement la paraula en la mirada és un bon company de viatge.

Lluís ha dit...

Ets massa rica en contingut per llegir-te una sola vegada.
M'ha encantat! Però no només en passat...

Anònim ha dit...

He anat seguint les teves publicacions. Jo no escrit gaire bé i admiro com saps descriure senzillament pensaments i sentiments que gaire bé tots tenim o hem tingut però no sabem expressar.
Seguiré llegint aquest relat una i una altra vegada, no el treguis plis.