![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaU2tpb_TAvn7UuNzQ_hR1CVDs7cDaYS-Jgo_Y6Su8LcBKwOJmvAAyDaQv8Pi_a3HUpud-DxL-f75ACYrqtoXlQdh2LALC4swmlc9-M1hRNvSPyfbcLcpCjGF9wWIplk1VM12qLW5eyHA/s320/Indian+children+playing,+Matthieu+Aubry.jpg)
Ara sec al pedrís i gronxo les cames. Darrere meu, el tot més buit de tu que puguis imaginar-te. Dins meu, l’anhel més ple de tu que gosaria explicar-te. Davant meu, nens que parlen fort tot buscant la mare, amb la mirada: la innocència i el saber que l’abraçada vindrà sense ni tan sols demanar-la. Saps? Va haver-hi un dia en què jo també vaig gosar pensar; i pensar que vindries a buscar-me. Saps? Avui goso sortir a buscar-te. Perquè ara ja puc pensar-te.
Fotografia: Indian children playing, Matthieu Aubry
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada