Pàgines

dimecres, 29 d’abril del 2009

Carta a la Utopia


Ara sec al pedrís i gronxo les cames. Darrere meu, el tot més buit de tu que puguis imaginar-te. Dins meu, l’anhel més ple de tu que gosaria explicar-te. Davant meu, nens que parlen fort tot buscant la mare, amb la mirada: la innocència i el saber que l’abraçada vindrà sense ni tan sols demanar-la. Saps? Va haver-hi un dia en què jo també vaig gosar pensar; i pensar que vindries a buscar-me. Saps? Avui goso sortir a buscar-te. Perquè ara ja puc pensar-te.
Fotografia: Indian children playing, Matthieu Aubry